Operar-se despert o adormit?

Un dels grans interrogants l’hora d’operar una cataracta és referent a l’anestèsia que es fa servir. L’oftalmòleg sempre farà servir alguna mena d’anestesia a nivell ocular (tòpica o local) però el pacient pot estar despert o adormit durant la cirurgia.

A nivell ocular, el cirurgià administra gotes anestèsics al principi de la cirurgia, i un cop ha fet la primera incisió, administra anestesia a dins del propi ull.

Ara bé, segons la complexitat del cas, característiques del pacient i gustos de l’oftalmòleg (sí, també tenim les nostres costums) la cirurgia es pot fer amb el pacient despert o sedat.

Desperts

L’anestèsia tòpica, a base de gotes i posar-ne al començar, permet fer una cirurgia de cataracta estàndard. Estem parlant d’un procediment de 10 minuts. En cas de complicacions o haver d’allargar la cirurgia, aquesta anestèsia tòpica ens aguanta fins uns 30-45 minuts segons el pacient.

L’avantatge principal d’aquesta anestesia és la menor agressivitat del procediment: menys medicació i menys temps de recuperació. A més, alguns pacients agraeixen la possibilitat d’estar conscients i parlant durant la cirurgia.

“Ara notaràs coïssor a l’ull, tranquil”… “A partir d’ara notaràs una mica de pressió”… són frases que repeteixo a cada cirurgia amb anestesia tòpica. Si el pacient sap el que vé tot seguit, solen estar més tranquils.

El principal problema de l’anestesia tòpica es que requereix col·laboració del pacient: cap i cos quiets i no fer força amb els ulls. Pacients molt nerviosos o que presentin alguna mena de discapacitat, no poden passar per una cirurgia de cataractes amb gotes, cal sedar-los. De la mateixa manera, cataractes amb risc de complicar-se, no es bona idea fer-les amb tòpica.

Sedats

La sedació és un procediment fet per l’anestesista, que ens acompanyarà tota la cirurgia. S’administra just abans de la cirurgia i està pensada per durar 15-30 minuts. Els pacients solen quedar “una mica groguis” sense arribar a dormir-se, i al finalitzar la cirurgia es desperten del tot. No cal cap mena de intubació i el temps de recuperació després és d’uns 30-60 minuts (si s’escurça es maregen al aixecar-se).

La sedació sol anar acompanyada d’una punxada a sota l’ull. Aquesta injecció arriba fins darrera de l’ull i anestesia els músculs de l’ull. D’aquesta manera, l’ull no es mourà durant la cirurgia. Malgrat estar sedats, alguns pacients continuen movent l’ull durant la cirurgia, amb aquesta punxada, ho evitem.

La principal avantatge d’aquest procediment es que tots els pacients col·laboren quan estan adormits, podem abordar cataractes complexes i que tenim el temps que calgui per solucionar tot allò que pugui sorgir. El principal inconvenient es haver d’administrar medicació endovenosa per poder sedar i que no es pot fer amb Sintrom (o els nous Eliquis, Xarelto…) sense suspendre-ho.

Dit això, si bé hi ha uns criteris generals per poder decidir si una cataracta es pot fer amb tòpica o sedació, l’experiència prèvia del metge hi influeix molt. Alguns metges fan servir pràcticament sempre la sedació, altres son més partidaris de la tòpica. No es pot dir que hi hagi una única opció correcta en cada cas.

Personalment, sóc més partidari de fer servir l’anestesia tòpica, però es consensua amb el pacient a la visita preoperatòria… i cada mes faig varies cirurgies amb sedació.

1 Comment

  1. 3trollope on 26 de gener de 2023 at 16:24

    3submission



Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies