Introducció a les uveïtis
Les uveïtis son un conjunt de malalties molt ampli que tenen en comú l’afectació de l’úvea. Aquesta es una estructura formada per la coroides (una capa que es troba entre la retina i l’esclera), el cos ciliar i l’iris.
Es poden diferenciar segons l’estructura que afecti i la seva localització: anteriors (també conegudes com iritis), intermitges, posteriors i panuveitis.
D’altra banda, també es poden classificar per l’etiologia, la seva causa: autoinmunes, infeccioses o tumorals. A més, cal afegir un ampli percentatge de les que desconeixem la causa (idiopàtiques).
Més endavant penjarem articles parlant de les diferents causes més freqüents, les presentacions i símptomes més freqüents en el nostre medi. Dit això, comentar que es tracta de la tercera causa més freqüent de ceguera en el mon desenvolupat i sol afectar a adults entre 20 i 50 anys. És a dir, es tracta d’una patologia que pot arribar a ser força limitant en pacients joves.
D’altra banda, la immensa majoria de casos no presenten una evolució tan catastròfica i el diagnòstic i tractament ha millorat de forma molt significativa en els últims anys.
Quins son els símptomes principals de les uveïtis?
Normalment sol presentar-se com a disminució d’agudesa visual. Les anteriors solen acompanyar-se amb ull vermell, dolor ocular i molèstia amb la llum. Les posteriors i les intermitges solen anar acompanyades de mosques flotants o distorsió de les imatges.
Com es diagnostiquen?
El diagnòstic l’ha de fer un oftalmòleg. Qualsevol oftalmòleg es capaç de detectar la presència d’una uveïtis. Diagnosticar exactament de quina uveïtis estem parlant, es força més complicat, és per això que hi ha especialistes en aquesta patologia.
Actualment a la província de Girona hi ha dos oftalmòlegs especialitzats a la patologia de la uveïtis: la Dra. Silvia Ayats i jo.
Què aporta un especialista en uveïtis?
Doncs al veure’n moltes, ens resulta més fàcil orientar la causa de la uveïtis. És a dir, dels centenars de causes, a vegades, només veient l’ull ja podem orientar cap a una o dues patologies probables. Antigament se sol·licitaven unes 50 proves de rutina. Actualment aquest abordatge està obsolet, ja que si hi ha prou experiència en el camp, la quantitat de proves a realitzar és molt més limitada.
A més, treballem habitualment amb companys de medicina interna o reumatologia, també especialistes en el camp. Això ens permet conèixer com funcionen els tractaments més habituals. Per tant, tenim un diagnòstic més ràpid i un tractament optimitzat.